Les entrevistes amb els alumnes estan sent molt sorprenent. MOlts dels alumnes comenten que venen gairebé "empaitats" per els mestres del institut perquè tampoc podrien fer res més segons ells. En el moment que arriben a l'escola descobreixen que poden fer molts més coses de les que ells creien i els altres pel que es veu.
A més a més, l'opinió de l'escola és força bona, a part d'algunes crítiques més aviat sempre constructives, veuen l'escola com a una petita família, ja que realment són pocs alumnes, on es senten reconeguts, valorats i on poden expressar i mostrar que els mou per dins.
M'està agradant descobrir la visió dels alumnes així com la dels professors que busquen mil maneres per connectar amb ells. Tot i així veig millores i propostes que comencen a formar-se en el meu cap i que acabaran plasmant-se en el pla d'actuació.
PD: com a mestre de primària em dol molt que a secundària desvaloritzin els seus alumnes i els estigmatitzin. També val a dir que els pares no ajuden doncs moltes vegades encara "hi foten cullerada"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada